jueves, 23 de junio de 2011

Els sits de la caseta de mon tio

Després d'un llarg temps d'exàmens, l'altre dia vaig anar a passar el matí a la caseta de mon tio per a anar amb ell a caminar per el territori, ja que se'l coneix tan bé. Em va dur per un camí on segons ell dia, feia uns dies que veia una "àguila gran". Quan passàrem per allí ens vam adonar que no era un àguila, era un brúfol. Ja feia uns quants dies que el veia al mateix lloc i per això estic pensat-me de fer un hide fixe. Quan tornàrem vam passar per un lloc on abundaven les pu-puts i les tòrtores comuns on supose que estaràn criant.

Quan acabem la passejada, un bandòl d'abellerols passa dalt nostre cantant el seu típic cant. Després, ajude a mon tio en les labors de l'agricultura.

Passada una estona, vaig a veure les granotes de la bassa, i quan vaig anar a agafar el salabre per netejar-la, em trobe un pollet en el forat on estava el salabre!!!

Era la primera vegada que veia aquesta espècie de pollet i per això no la reconeixia, però, al poc de temps, els pares venen a veure el que passa i se me posen a molts pocs metres. Era un pollet de Sit!!!

Li vaig fer unes fotos al poll i l'asolte. Veig que el poll ix corrent però el que passa a continuació em va deixar sense paraules... el poll es va ficar dins d'un forat d'un mur i va caure fins a baix de tot i no vaig poder traure-lo...  menys mal que vaig veure als parells amb més cries que si no...


Bueno, supose que aquestes desventures li auran passat a qualsevol.



Els pares sits.



El pollet.

Forat per on va caure el poll...

contrallum de sit.









miércoles, 27 de abril de 2011

EL CENTRE DE RECUPERACIÓ


El centre de recuperació de Santa Faz és com un tipus d'hospital per als animals ferits on els rehabiliten i els reintrodueïxen en la natura. Els treballadors d'allí estan altament qualificats ja que aquesta és una feina molt inportant encara que per a molta gent no ho pareixca ja que si no fóra per aquests animals haurien moltes plagues de diverses espècies.

Si tinc que mencionar algun treballador, sense duptes és a Álex, ja que és un bon amic i company de correries que sempre està dispost a rebrer-nos al centre i ensenyar-nos alguna au.

Sempre m'ha agradat anar-hi, ja que veig moltes aus difícils de veure tant prop, encara que intentem anr el mínim possible per a no estorbar, ja que allò és una feina, i com en totes les feines, no hi ha que molestar.

Per a acabar, des d'aquest blog, vuic felicitar-los per la feina que estan duent a terme aquest grup de gent per a dur totes les espècies cap avant sense cansar-se.

Vicent


El Saragüei fent de les seues 1.


El Saragüei fent de les seues 2.

Contenpleu el fabulós estat de les aus que estan rehabilitant.



Falcó abeller.

Jo amb un falcó abeller.

Jo amb un òbila, sense duptes, la meua au de rapinya preferida.

 
Jo amb una lechuza campestre.

Equip fotogràfic: Nikon D3000 i Sigma 70-300 f4 Mackro i Olympus e-510 i objectiu 20-50 Zuiko

sábado, 5 de marzo de 2011

EL RATONERO

L' Aligot comú (buteo buteo), és un au de rapinya de mitjan tamany d'especie falconiforme i de la família Accipitridae. Les seues mesures són de 51 a 57 cm de longitud i de 110 a 130 cm d'envergadura. La seua alimentació és molt variada, ja que menja desde insectes a carronya encara que també sap caçar.

A la Vila és un au prou fàcil de vorer en hivern, sobre tot quan vas per la carretera ja que es posa en qualsevol post de telèfon o en algun arbre esperant a caçar alguna presa.

Aquest Aligot que ús mostre és un espècimen que va trobar Santa, el qual es posa tots els matins en el mateix arbre per a veure la sorpreseta que li tenim preparada. Es localitza a un bancal abandonat prop de l'Hospital de la Vila.  Les millors hores per a observar-lo són sobre les 7: 50 am encara que se'l ha pogut vorer a altres hores molt diferents. Encara que hem anat ja prous vegades a afotar-lo, soles s'ha deixat fotografiar unes dues vegades, ja que no sempre té fam, o ja te una presa, o per altres diverses conseqüències. Este "bixo" te molt valor per a mi, ja que gràcies a ell i a la seua confiança he pogut arribar a les finals d' un concurs de fotografía fet en Villareal. Ja ús avisaré si tinc més endavant dels resultats.

Espere que ús agrade.

Vicent.




Aquesta és la fotografía premiada.









                                                                                                      
Xoriguer atacant a l' aguiló.
Equip fotogràfic: Nikon D3000, Sigma 70-300mm Macro f4, Trípode Hama, Hide i bona companyía.